Com ha d’afrontar l’escola infantil la situació actual?

Article d'opinió

A causa de la situació actual de crisi sanitària mundial, els centres escolars s’han vist obligats a tancar les seves portes a meitat de curs, i a oferir la docència de manera telemàtica.  

Nosaltres pensem que aquesta situació és complicada i que s’han de contemplar les diferents opcions existents, que s’han de tenir en compte, per la salut i el benestar de mestres, infants, familiars, etc. 

Això ha creat molta diversitat d’opinions, per una banda, gent que pensa que s’ha de tornar ja a les escoles per poder acabar el curs acadèmic de forma presencial, amb unes condicions de seguretat qüestionables. I per una altra banda, gent que pensa que s’ha de tornar a les escoles el curs vinent per poder oferir la seguretat necessària. 

Entenem que per part d’algunes famílies tinguin inquietuds i dubtes, ja que tots estem en una situació d’incertesa. En primer lloc, moltes famílies estan preocupades per l’educació acadèmica dels seus nens i nenes, ja que l’educació telemàtica no té la mateixa efectivitat que la presencial, i més en aquestes edats tan primerenques, on les situacions vivencials són molt significatives pels més petits. En segon lloc, no totes les famílies disposen de les últimes tecnologies a casa, i per tant no poden accedir als recursos que els proporciona l’escola. I finalment, hi ha casos en què els dos progenitors o tutors, s’han d’incorporar a la feina i no poden fer-ho telemàticament, i per tant es troben en la situació de no saber què fer amb els infants. 

Tot i això, creiem que el més important és vetllar per la seguretat de tots els membres de la comunitat educativa, així com de les famílies dels infants. I, tots sabem que ser mestres d’educació infantil comporta una relació afectiva molt important que és essencial pel bon desenvolupament d’aquests. El vincle que creem amb els infants és molt proper i considerem que fer-ho sense aquesta proximitat afectarà negativament als nens i les nenes. Així doncs, pensem que és millor tornar el setembre, ja que s’haurà tingut temps de planificar i d’establir les mesures necessàries per poder tirar endavant el curs escolar de la manera més efectiva possible. I ara, seria una situació molt forçada i poc segura. 

Creiem que si ha de tornar alguns alumnes, a les aules han de ser en edat més avançades, és a dir, a partir de primària, ja que no existeix tant d’aquest vincle afectiu amb els docents. I tenen la capacitat d’entendre millor la situació actual i saber respectar la distància de seguretat que requereix aquesta situació. De totes maneres pensem que si no és en casos excepcionals i imprescindibles el més adequat seria prevenir i evitar qualsevol risc. 

Des del punt de vista dels docents, creiem que el fet de no poder impartir la docència de forma presencial no ha de ser necessàriament un impediment perquè els infants continuïn adquirint coneixements i desenvolupant-se com a persones, i més en els dos primers cicles d’infantil. 

Pensem que és bo que a banda de les possibles classes virtuals que es puguin estar duent a terme com a recurs alternatiu, hi ha altres opcions més adients que no potenciarien ni farien tan evident les desigualtats socials. 

Els docents haurien d’oferir i fer arribar a les famílies recursos educatius i idees d’aprenentatge per portar a terme a casa. Cal tenir present que a partir de qualsevol situació es poden extreure bones lliçons, i un confinament i una pandèmia no són pas una excepció. 

A partir d’aquesta situació es poden inculcar i transmetre valors com la solidaritat, el respecte, l’amor desinteressat i imparcial cap a totes aquelles persones que ho puguin necessitar, i ajudar als infants a tenir una major consciència social. L’edat no és un impediment per entendre aquests conceptes que ens poden semblar abstractes o difícils de comprendre. Els infants són capaços d’entendre la situació si se’ls hi explica de forma adient, amb paraules entenedores i sempre intentant transmetre la situació com una realitat en la qual vivim i no com una situació de la qual han de fugir o tenir por. Fent-los sentir segurs i estimats i tractant amb la delicadesa que mereixen els temes que sorgeixen a conseqüència de la situació actual (per exemple: la mort, malalties, exclusió social, desigualtats, pobresa...).

És important recordar a les famílies que els aspectes principals del currículum d’infantil es poden treballar des de la realitat i situacions molt diverses, no és estrictament necessari l’entorn escolar. Pensem en les tres àrees del currículum d’infantil: la descoberta d’un mateix i dels altres, la descoberta de l’entorn i la comunicació i el llenguatge.

Les tres àrees esmentades que són l’eix principal del currículum d’infantil es poden treballar amb aspectes de la vida quotidiana, no oblidem que l’etapa de 0-6 és el moment de la vida en què es forja la seva personalitat i s’estableixen els trets més distintius d’ells com a persones. Així que no hem de patir tant pels aprenentatges conceptuals que poden no estar adquirint. Pensem que el més important és que els aprenentatges a aquestes edats siguin vivencials i significatius, i aquesta situació ens ha donat l’oportunitat ideal perquè així sigui. 

Un dels aprenentatges que és important adquirir en aquest cicle són els hàbits i rutines. Motiu pel qual sí que pensem que és important que promoguin des de les escoles que les famílies continuïn donant importància a aquestes, que les facin evidents i que respectin els horaris habituals dels infants. Aprendre des de l’estima i el respecte és primordial, així que les famílies també poden ensenyar moltes coses a través de la construcció d’un vincle afectiu estret i fort amb els seus fills. 

Pensem en la primera de les tres àrees esmentades del currículum, la descoberta d’un mateix i dels altres. Els infants poden continuar descobrint el seu propi cos i ells mateixos íntegrament estant a casa. De fet ara tenen temps per fer-ho, descobrir que els hi agrada, descobrir que necessiten el seu espai, etc. També poden descobrir als altres a través de la convivència, de compartir un espai de forma habitual i continua dia rere dia amb els familiars, entendre que tots necessiten moments de soledat tot i estar amb contínua companyia…

Pel que fa a la descoberta de l'entorn, el fet d’estar confinats tampoc és pas un impediment. Poden descobrir casa seva, descobrir les feines que es fan a casa, els hàbits d’higiene generals, aprendre la importància de què l’entorn estigui endreçat… Així com, podem explicar als infants que altres països estan vivint una situació similar, i fins i tot ensenyar imatges d’aquest país, per descobrir-lo des de casa. 

Finalment, l’àrea de la comunicació i el llenguatge, també es pot potenciar. És el moment de tenir converses profundes i llargues amb els infants, d’explicar què és el que està passant, de permetre que ells ens expliquin el que pensen, el que s’imaginen, el que els hi agradaria fer… Poden explicar històries els pares als fills i viceversa, compartir idees, pors i somnis... Poden llegir contes i poemes que per falta de temps sovint no tenen moments per compartir el meravellós món de la lectura junts, escriure cartes als metges, als pacients dels hospitals, a tots aquells que poden pensar que necessiten un missatge d'ànim o esperança...

Després de reflexionar en el tema de debat que origina la pregunta proposada pel nostre professor, sens dubte ens adonem que l’aprenentatge, igual que la imaginació, no té límits, això només ens porta a concloure que no hauríem de ser nosaltres els qui posem aquests límits, oferim recursos a les famílies, tinguem un punt de vista positiu, i aprenguem a aprendre de les petites coses.